letra de en peu de guerra - valentzia soniua
(spj)
un soroll incessant avisa del que ens espera
la vista baixa i en pilot, seguint una filera
són xarxes sòls, diuen, eines per millorar
t’enganyen, se’n riuen, ja estàs subordinat
és fràgil el ser quan ha perdut els valors
en un profund nihilisme, i no prospera
més fàcil deixar influenciar-se de tot
tenir un fals optimisme, vida lleugera
creient-se indestructible li ve un cop de realitat
creient-se indestructible reflexiona
un record d’infantesa, un instant determinat
el nen de l’interior que ja abandona
maurar per créixer, créixer per maurar
és néixer per viure i viure per treballar
amb un sou que no aplega
la vida que t’ensenya
a gaudir del que vius per tindre vida plena
(jose)
ara són monstres, gegants que apareixen de baix
“sembleu ànimes en pena”
ara són molts els que ja han renunciat a lluitar
silenciats per la marea
ara són monstres gegants que apareixen de baix
“sembleu ànimes en pena”
ara són molts els que ja han renunciat a lluitar
silenciats per la marea
(spj)
cuirassa que sembla que protegirà
per dins es lamenta a sa casa
ja sap el que passa, no se’n sortirà
desgràcies seguides, mai en té massa
el curro, la iaia, i l’esforç
de seguir lluitant i buscar un somriure
ser lliure i llevar-se les pors
ser capaç de volar i així tornar a viure
he rosat el cel amb la punta dels dits
i m’he “afonat” baix de tot
he canviat de mon intentant ser feliç
i he vist on era el problema de tots
aspectes silenciats pel temor al error
la por al fracàs constant del dia a dia
conceptes que mai els entendré del tot
qui ho diria? menys de vint i buscant nous valors
(jose)
ara són monstres, gegants que apareixen de baix
“sembleu ànimes en pena”
ara són molts els que ja han renunciat a lluitar
silenciats per la marea
ara són monstres gegants que apareixen de baix
“sembleu ànimes en pena”
ara són molts els que ja han renunciat a lluitar
silenciats per la marea
(spj)
silenci proclama el retor, segur de tenir part de la comissió
silenci limita als traïdors, traïdors acusats per l’estat opressor
silenci s’escolta al bressol, es tanca la porta s’apaga el cresol
la iaia encara porta el dol, mai podrán oblidar tots aquells anys de por
el ibi, la renta no renta, sense cotitzar i ja ha passat els trenta
si no té paciència reventa, el avi ja no està, la família es lamenta…
deshumanitzats, víctimes del sistema
futur nuvolat que ja aplega
moments complicats, on la vida t’ensenya
a traure forces de dins per seguir a peu de guerra!
letras aleatórias
- letra de san valentino - carmen consoli
- letra de 19 dias y 500 noches - maria jimenez
- letra de comme d'hab - mafia spartiate
- letra de high enough - rock of ages
- letra de tag der offenen tür - burnart
- letra de the game - lui hill
- letra de winners day - brewski
- letra de gdzie jest błażej? - tmk aka piekielny
- letra de tell me if you heard this rhyme (interlude) - thirstin howl iii
- letra de against being alone - alexander dreamer