a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 #

letra de malson per entregues - joan manuel serrat

Loading...

aquell dilluns va alçar-ne neguitós
i a l’esmorzar va comentar amb la dona
haver somniat que l’empaitava un home
d’aspecte facinerós
armat amb un 38
caçant-lo a trets per tota la ciutat
pels terrats i sota les clavegueres
corre que corre i l’home aquell darrera
implacable i decidit
com un àngel de la mort

esfereït i cec, va ensopegar
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma i amb mitja dotzena
de trets va deixar-lo estès
enmig d’un b-ssal de sang
i de darrera un arbre sortí en pau
un company de penúries d’oficina
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell
com qui descabella un brau

i l’endemà, -ssegut als peus del llit
ell li va dir, plorós, amb mala cara
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó
la gent cridava, plorava i corria
ella volia moure els peus i no podia
què és el que estava p-ssant?
qui collons era aquell mort?

en pau tampoc pogué fugir. voltats
de policies, cotxes i sirenes
les mans emmanillades a l’esquena
a cops de puny i empentes
se’ls van endur en un furgó
després un racó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes i amenaces
en relació a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals

va despertar-se xop i tremolant
la nit següent cap a dos quarts de quatre
‘demà sens falta anirem al psiquiatre…’
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-se’ls escoltats
els condemnava a divuit anys i un dia
es pensava que mai més no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat

per sort, en pau, camí de la presó
utilitzant la coneguda argúcia
del tinc pipí i tinc la pixera fluixa
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor
i ell es podria en un calabós fred
amb un camell penjat que només reia
i un transvest-t amb barbes que li deia:
‘quan t’hi acostumis veuràs
que no s’hi està malament.’

quan van tornar del metge es va adormir
profundament com un nadó al sofà
i hauria pogut seguir clapant fins l’endemà
si no l’hagués despertat
la seva pobra muller
cridant que en pau havia telefonat
que els de la pasma els segueixen les p-sses
que no era un bon amagatall la casa
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec

caigué rodó i en recobrar-se tingué
la sensació que el terra es bellugava
va obrir els ulls i es va topar amb una cara
molt semblat a charles boyer
somrient-li a un pam de nas
oferint-li una t-ssa de cafè
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
‘avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
dans une demie-heure nous
arriverons à m-rs-ille

c’est joli la liberté
n’est-ce pas, monsieur?
c’est joli la liberté.’

- joan manuel serrat

letras aleatórias

MAIS ACESSADOS

Loading...