a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 #

letra de miracle a les planes - guillem gisbert

sortíem que era fosc, els estudiants
que fèiem torn de tarda, travessàvem
el campus buit, jo anava mig frustrat
amb tanta calma pot semblar excessiu
llavors vaig viure-ho com si m’estafessin
la part que em pertocava d’hedonisme
l’esclat damunt la gespa, el meu tastet
del pedigrí rebel de bellaterra

no és que apuntés jo a jove compromès
tampoc sé exactament què m’esperava
inspiració, crec, i esperit d’еquip
i, tanmateix, aviat va ser evidеnt
que no veníem a sotmetre el món
que el teatret d’adult intimidava
res més grotesc que les generacions
que regnen satisfetes del llegat
però l’anterior ho feia i crec que es pot
ben dir que vam comprar-ne herois i faules
vam créixer cobejant-ne aplaudiments
i ordint, amb discreció, un pla malvat

voldríem encaixar, com bons nens de
classe mitjana i de lletres; vaig ser-ho
de lletres, fins l’assumpte del ronyó
que em va fer molt de ciències
un fanàtic
baixàvem junts en els ferrocarrils
on era fàcil seure, i imitàvem
les palatals d’un catedràtic que
citava títols depriments com breu
història de la premsa a catalunya
i rèiem molt, però el nas sensible hauria
flairat en l’aire un maldecap creixent
l’angoixa de trobar la vocació

teníem energia per gastar
i els cossos preparats per esforçar-se
però aspiracions difuses sense un marc
on créixer fortes, vam passar així

els cursos, bloquejats de por al futur
vull dir d’intel·ligència que es menjava
a si mateixa; érem llenços blancs
immòbils, calibrant si serviran
per bodegons ingenus o pels traços
d’un geni irrepetible i no cal dir-ho
pretendre tal control de l’avenir
va ser dels poltres de tortura més
sofisticats que he conegut, l’atzar
la biologia o les herències triomfen
més que cap voluntat i això em serveix
avui de feliç sort
exculpatòria!
un vespre, no recordo bé per què
tornava sol, devia anar cansat
llavors hi anava sempre, el sotragueig
i la remor d’uns nens tornant de bàsquet
em van clapar, vaig viatjar inconscient
per urbanitzacions de gats panxuts
i porpres buguenvíl·lics fins que els fets
que avui us canto van precipitar-se
enmig dels passatgers desconeguts
el meu cervell de nen, creuant les planes
somiava somnis seus, ja no sé quins
quan un avís de pròxima estació
va despertar-me i vaig trobar un coixí
un suèter vell que em protegia el cap
de la finestra, estava ben plegat
es mantenia fresc i feia olor de bosc

vaig preguntar a dos heavies tímids
que seien just davant si, per ventura
sabien de qui era, no ho sabien
dins del vagó el món seguia sent

el món, però palplantada en la foscor
vaig veure que em mirava una ombra amiga
i vaig saber que estava preparat
de cop i volta el buit
em concernia

- guillem gisbert

letras aleatórias

MAIS ACESSADOS